La lluita anticapitalista pels béns comuns

Àlex Francés | El darrer cap de setmana a la casa de colònies Can Rigol es reunia una setantena de persones a les jornades anuals de Revolta Global per celebrar la cinquena cita de l’esdeveniment. En un context de pèrdua de sobiranies, de retrocés de les condicions de vida i d’una estabilitat de la misèria enguany l’escola va abordar la lluita pels béns comuns des de l’Anticapitalisme.

 

La primera de les sessions de bon matí dibuixava un horitzó estratègic per tal d`emmarcar els debats d`actualitat posteriors. Jesús Marín, qui va fer-se càrrec de la formació, explicava  l’amenaça del canvi climàtic generat pel sistema capitalista. Plantejava la necessitat d’actualitzar el projecte revolucionari incorporant una perspectiva ecologista i feminista per donar resposta als nous reptes: incorporar una perspectiva anticapitalista en l`ecologisme i que la classe treballadora comenci a jugar un paper clau en les lluites ecologistes.

 

A primera hora de la tarda i havent dinat la taula sobre economia del béns comuns la protagonitzaven: Rubén Martínez membre de la Hidra, Yayo Herrero activista d`Ecologistes en Acció i Andreu Coll editor a Sylone i militant de Revolta Global. Els debats¿ Entorn a la concreció de sobiranies, l+`autogestió, allò públic i el paper de l`Estat. Rubén Martínez exposava com per evitar que els bens comuns quedin reduïts a una qüestió merament fetitxista, han de concebre’s com un contrapoder en conflicte amb la connivència estat-mercat. Yayo Herrero va abrodar el debat des d`una perspectiva ecofeminista i caracteritzava el moment históric de «guerra contra la vida». Fent un balanç crític de la socialdemocràcia convidava a incorporar en l’anàlisi material la mirada ecofeminista del contrari, no tindrem un relat coherent que doni respostes a les múltiples crisis (econòmica, mediambiental, política, de cures…) i el que vindrà serà el feixisme: la guerra entre pobres davant l`escassetat de recursos. Per últim, Andreu Coll feia un repàs programàtic per abordar els reptes immediats i desenvolupar una estratègia rupturista. Elements fonamentals com  l’autogestió, la crítica a l’estatalisme i la combinació de models centralitzats i descentralitzats, així com, la implementació de nous models de desenvolupament, planificació democràtica i participativa de l’economia. I en darrer terme apuntava el potencial de la gratuïtat de béns bàsics com el sector energètic, així com una reducció dràstica de la jornada laboral  per poder repartir les feines no remunerades.

 

 

Per tancar el dissabte vam comptar amb una taula sobre l`anticapitalisme avui amb les militants Sònia Farré, diputada d`ECP al Congrés; Joan Giner, diputat de Podem al Parlament i Laia Facet. Les escletxes obertes el darrer cicle obren la rearticulació d’una resposta anticapitalista, en un context on s’ha vist que els partits socialdemòcrates són totalment incapaços de plantejar una alternativa a les polítiques neoliberals i conservadores. Però per dur a terme un projecte alternatiu cal molta gent, cal un projecte que tingui vocació de majories, cal crear espais que siguin útils per a les classes treballadores i que aprofundeixin les expectatives de canvi social. La qüestió nacional i el procés a Catalunya, els reptes del bloc del canvi i els límits de la institucionalitat actual van abordar-se durant el debat posterior.

 

 

Aquest any se li ha donat un pes específic a la cultura durant l’Escola de Primavera, així que després de sopar es va comptar en primícia amb la peça de microteatre First Round de Las Fritas, una crítica punyent i divertida a molts dels micromasclismes que patim cada dia. I com no podia ser d’altra manera, a la nit vam tenir amb nosaltres Dj Lupi, per amenitzar-nos la festa i el ball.

 

Diumenge al matí, es van dur a terme dos tallers de lluites socials candents: el dret a la ciutat per part d`Enric Bàrcena membre de Fem Sant Antoni; i Lito Bareac sindicalista a la IAC va dinamitzar un taller sobre sindicalisme en l`actual període.  Davant la preocupació creixent per l’habitatge i per la massificació del turisme, que implica un model econòmic depredador, Enric explicava com durant els darrers anys s’ha produït una transferència de pisos de l’habitatge a l’arrendament turístic, augmentant la rendibilitat dels pisos en un moment de baixada del sector immobiliari a tot l’Estat. La principal conseqüència¿ Una pujada generalitzada dels preus de lloguer i l`expulsió dels veïns i veïnes dels barris, i una transferència de rendes des de les classes treballadores cap als rentistes. A l`altra banda de la casa de colònies Lito feia un balanç del sindicalisme de conertació que hem viscut les darreres dècades i del seu fracàs per abordar la destrossa del món laboral actualment. Un repas de les noves formes d`autoorganització de les treballadores en l`últim cicle com les Kellys, el món de l`estiba, telefònica i molts altres casos que apunten i donen exemples de com poden reorganitzar la lluita sindical. Durant el debat va permetre socialitzar diferents experiències de les assistents com les treballadores del telefèric de TMB o les treballadores del ferroviari i esbossar estratègies de lluita sindical.

 

 

Un any més l`escola de primavera és punt de trobada i reflexió de la militància anticapitalista a Catalunya i consolida un espai per repensar les estratègies del present.