Era una necessitat. 400 persones dins el Casinet d’Hostafrancs i 200 més fora per l’aforament complet ho ratifiquen. L’angoixa generada per la bombolla dels preus dels lloguers a Barcelona fa uns mesos que s’està transformant en organització barrial (Comissió d’Habitatge a Sants, Sindicat de Barri de Poble Sec, Oficina d’Habitatge de Gràcia, Fem Sant Antoni, Resistim al Gòtic…) i el passat 12 de maig va fer un salt metropolità amb la presentació del Sindicat de Llogateres.

“Ja no estarem mai més soles”, deia Lourdes García, una de les portaveus del nou espai, encarregada d’obrir l’acte i que va posar l’accent en la necessitat de polititzar els patiments causats per l’actual situació del mercat de lloguer. Les intervencions de les portaveus s’intercalaven amb vídeos de salutacions de figures destacades com Arcadi Oliveres, persones llogateres, entitats implicades en el llançament de l’espai com 500×20, La Hidra o el col·lectiu Akhelarre de L’Hospitalet o altres experiències internacionals com Berlín o Argentina. Els exemples internacionals van ser un dels eixos centrals de l’speach d’Irene Sabaté que va insistir en que “no era inventar res nou” també en referència al Comitè de Defensa econòmica dels anys 30 o la coordinadora d’inquilins dels 70 i va explicar la voluntat del sindicat d’aconseguir una gran massa d’afiliació que els permeti exercir una pressió sobre institucions i entitats de propietaris. Jaime Palomera va tancar l’acte (el preparat, a fora l’assemblea improvisada per la gent que no havia pogut entrar encara s’allargaria una estona) reivindicant l’ànima més política (l’objectiu ineludible de la reforma de la LAU), de conflicte i radical de la iniciativa, més enllà dels serveis d’assessorament o la negociació amb Ajuntament, Generalitat i propietàries. També va criticar les acusacions d’aquesta setmana de les associacions de propietaris que han afirmat que la iniciativa fa por i reduirà l’oferta de pisos de lloguer.

Al crit de “Llogaters de tot el món, uniu-vos!” va cloure l’acte. El següent passos? Una campanya de micromecenatge ( https://ca.goteo.org/project/sindicat-de-llogaters-i-llogateres) que ja està en marxa per aconseguir uns primers recursos i sobretot una base social inicial i una assemblea el 26 de maig on es començaran a resoldre moltes de les incògnites que encara hi ha: quina relació tindrà amb els espais barrials? Com s’estructura la participació de l’afiliació? Quin paper ha de tenir el consell d’entitats impulsores? Encara és aviat per saber cap a on anirà el nou sindicat social, el que no hi ha cap dubte és que les classes populars barcelonines l’han rebut de braços oberts.

Desbordamiento del Sindicato de Inquilinas en Barcelona

Era una necesidad. 400 personas dentro del Casinet de Hostafrancs y 200 más fuera por el aforo completo lo ratifican. La angustia generada por la burbuja de precios de los alquileres en Barcelona hace unos meses que se está transformando en organización barrial (Comisión de Vivienda en Sants, Sindicato de Barrio de Poble Sec, Oficina de Vivienda de Gràcia, Fem Sant Antoni, Resistim al Gòtic…) y el pasado 12 de mayo hizo un salto metropolitano con la presentación del Sindicato de Inquilinas.

“Ya no estaremos nunca más solas”, decía Lourdes García, una de las portavoces del nuevo espacio, encargada de abrir el acto y que hizo hincapié en la necesidad de politizar los sufrimientos causados por la actual situación del mercado de alquiler. Las intervenciones de las portavoces se intercalaban con vídeos de saludos de figuras destacadas como Arcadi Oliveres, personas inquilinas, entidades implicadas en el lanzamiento del espacio como 500×20, La Hidra o el colectivo Akhelarre de L’Hospitalet u otras experiencias internacionales como Berlín o Argentina. Los ejemplos internacionales fueron uno de los ejes centrales del speach de Irene Sabaté que insistió en que “no era inventar nada nuevo” también en referencia al Comité de Defensa económica de los años 30 o la coordinadora de inquilinos de los 70 y explicó la voluntad del sindicato de conseguir una gran masa de afiliación que les permita ejercer una presión sobre instituciones y entidades de propietarios. Jaime Palomera cerró el acto (el preparado, fuera la asamblea improvisada para la gente que no había podido entrar todavía se alargaría un rato) reivindicando el alma más política (el objetivo ineludible de la reforma de la LAU), de conflicto y radical de la iniciativa, más allá de los servicios de asesoramiento o la negociación con Ayuntamiento, Generalitat y propietarias. También criticó las acusaciones de esta semana de las asociaciones de propietarios que han afirmado que la iniciativa da miedo y reducirá la oferta de pisos de alquiler.

Al grito de “Inquilinos de todo el mundo, uníos!” cerró el acto. ¿Los siguientes pasos? Una campaña de micromecenazgo ( https://ca.goteo.org/project/sindicat-de-llogaters-i-llogateres) que ya está en marcha para conseguir unos primeros recursos y sobre todo una base social inicial y una asamblea el 26 de mayo donde se empezarán a resolver muchas de las incógnitas que todavía hay: ¿Qué relación tendrá con los espacios barriales? ¿Cómo se estructurara la participación de la afiliación? ¿Qué papel tiene que tener el consejo de entidades impulsoras? Todavía es pronto para saber hacia donde irá el nuevo sindicato social, de lo que no hay ninguna duda es que las clases populares barcelonesas lo han recibido con los brazos abiertos.