Oscar Blanco | Milers de veïnes van sortir al carrer a la segona convocatòria de “Barcelona no està venda” el passat dissabte 10 de juny. La primera edició va ocupar les Rambles a finals de gener i es va centrar en els efectes de la massificació turística. La nova manifestació va assenyalar un problema que està en boca de tothom amb el lema “habitatge per a totes” i va passar per barris dels més afectats per la pujada brutal dels lloguers: Raval, Sant Antoni i Poble Sec.

En només 4 mesos, el moviment veïnal i pel dret a l’habitatge han patit una autèntica eclosió que es va reflectir en la quantitat de convocants i amb una sensació de desbordament a la mobilització. A principis d’any el Sindicat de Llogateres només era una idea i ara és un realitat (en plena campanya de crowdfounding) després d’una exitosa presentació i primera assemblea.

Tampoc existia la Coordinadora d’Assemblees d’Habitatge impulsada pel Sindicat de Barri de Poble Sec i el Grup d’Habitatge del Raval i que va ocupar un edifici a Poeta Cabanyes, 14 (Poble Sec) durant el recorregut de la manifestació. L’acció volia denunciar que l’espai portava 8 anys buit i exigir a les institucions que el transformessin en habitatge popular. Les activistes van ser desallotjades pels Mossos aquella mateixa però van realitzar davant al carrer un dinar popular i una trobada d’assemblees d’habitatge tal com havien previst. El brot de col·lectius, que s’afegeixen a històrics com 500×20 a la Zona Nord de la ciutat, es mostra en un mapa elaborat pel Sindicat de Barri de Poble Sec i que van haver d’actualitzar en dies.

La manca d’accés a l’habitatge està lligada a processos d’especulació financera, com la compra d’edificis que amenaça a veïnes de blocs sencers com Lancaster 9,11 o Roger de Flor 33 que també estaven presents. També té molt a veure amb el monocultiu turístic. De fet, el problema del pisos turístics va aprofundir-se quan el capital s’hi va refugiar al enfonsar-se el mercat immobiliari. Per això, els col·lectius de l’Assemblea de Barris pel Turisme Sostenible també hi eren. Per exemple, un nodrit bloc de La Barceloneta, el barri on van començar les mobilitzacions contra el turisme l’estiu de 2014.

El repte central del moviment sense dubte és trobar vies per fer dels lloguers justos, el parc públic d’habitatge o el decreixement turístic una realitat. Però, per aconseguir-ho hauran de teixir aliances i que la diversitat no suposi desorganització i perdúa d’impacte. Com a metàfora d’aquest risc menys de la meitat de les manifestants van arribar al final del trajecte al Portal de Santa Madrona on esperava un escenari. Una llastima perquè “Salvem les Drassanes” va atacar la construcció de l’Hotel Pratik a un solars que originalment s’havien de destinar a habitatge públic i són com titulava recentment la revista Masala “un manual d’especulació, turistització i expulsió residencial”.

Comparte: