Versión en castellano

Poder Popular Hard Rock World Entertainment. Així es dirà el macrocomplex d’oci i recreatiu situat on originalment anava el projecte Barcelona World al Camp de Tarragona. Un projecte vinculat a interessos especulatius des del primer moment i pel qual es va fer una reforma ad hoc de l’impost sobre el joc. Un resort amb què l’alcalde de Salou del PdeCat, Pere Granados, afirma que vol transformar la ciutat en un  “Orlando Europeu” en referència a Disney World. Un hotel amb forma de guitarra, 1.200 màquines escurabutxaques i més de 100 taules de joc. És l’enèsima agressió al territori a només a 500 metres d’un complex petroquímic, prop del parc d’atraccions Port Aventura o del nou Ferrari Land. Entrevistem Joan Pons, portaveu de la plataforma “Aturem Barcelona World”, que fa més de 4 anys que lluita contra aquest projecte.

De Barcelona World a Hard Rock Entertainment World. A més del nom, canvia alguna cosa?

Està clar que des del primer dia que es va anunciar BCN world el 2012 és cert que han canviat molt les coses. El primer projecte que es va presentar parlava de 6 resorts, després de 4, 2 i ara finalment només és un. Això sí, canvia el contingut i la dimensió que pugui tenir però l’esperit de fons és el mateix i es manté.

Es tracta d’impulsar model turístic fonamentat amb els macroresort i que trenca amb la planificació del turisme que s’ha fet fins ara al camp de Tarragona. El canvi del nom és lògic perquè Barcelona World el tenien registrat els primers inversors, Veremonte, i és normal que Hard Rock li vulgui posar el seu nom.

Per què aquests canvis? Són petites victòries de la mobilització popular?

Aquí han passat moltes coses per aquests canvis. D’una banda, no tinc cap dubte que la pressió de la plataforma els últims 4 anys ha sigut clau per arribar a la situació d’ara. Perquè hem fet el que no feia el Govern, és a dir, explicar el contingut de fons del projecte, els impactes que podia tenir i sobre tot explicar qui hi havia darrere i quins interessos defensava. Hem fet totes les denúncies i al·legacions als passos que s’anaven fent i estic segur que això ha sigut clau per no trobar-nos en la situació inicial.

D’altra banda, hi ha hagut un canvi de Govern encara que es mantingui Convergència, ara el PDEcat. Però hi ha hagut canvis de consellers, l’entrada de nous partits al govern, canvis polítics i tècnics que han suposat la modificació de certs detalls de la posició de la Generalitat. Malgrat els canvis polítics i la pressió popular volem destacar que l’interès del projecte és el mateix i s’ha mantingut: augmentar la qualificació d’uns terrenys que són de La Caixa. I això va endavant i La Caixa podrà vendre els terrenys a un molt millor preu.

En una zona tant massificada turísticament com Vila-Seca i Salou quins impactes preveieu d’un macrocomplexe com aquest?

Nosaltres sempre hem dit que el projecte modifica absolutament el model turístic que s’estava impulsant aquí des de les institucions i fins i tot des dels hotels. El model turístic del Camp de Tarragona no necessita grans resorts. El que necessita és una oferta variada i, encara que som conscients que la majoria dels turistes volen la platja i sol de Salou, és un tipus de visitant que queda repartit. Els turistes venen a la platja però passen la setmana sencera i es mouen: visiten Tarragona i les seves runes romanes, fan visites al comerç de Reus o fan excursions a zones d’interior com les muntanyes de Prades o el Priorat.

En canvi, ara es vol potenciar un model on el turista no hagi de marxar del Resort perquè ho tingui tot dins el propi establiment. És un risc molt alt pel model turístic actual que, si ve està concentrat a la costa, és obert. Considerem que tindrà un impacte molt gran per exemple sobre el comerç de Reus. A més, hem de recordar que cap dels documents estratègics per planificar el turisme a la zona mai no ha parlat d’instal·lar resorts i casinos. És un canvi de model imposat per interessos de La Caixa.

Abans d’obrir el casino més gran d’Europa s’han de fer obres (2.100 milions d’euros necessaris projectats com a inversió total) i les farà l’Incasòl. Acabarà costant diners a les arques públiques?

L’Incasòl va signar ja una opció de compra dels terrenys per gestionar la compravenda fins que arribessin inversors. Ara no assumeix la construcció del resort en si, el que assumeix l’Incasòl en primera instància a l’espera de passar-li la factura a Hard Rock són totes les despeses externes (carrers, noves carreteres secundàries, llums, clavegueram, una nova depuradora, etc). Això és perillós perquè si Hard Rock no desenvolupa el seu projecte de tot no cobrirà tampoc del tot les factures d’aquestes despeses.

El més lògic, i del que s’havia parlat fins ara, seria que directament assumissin els costos els inversors però s’ha optat per un sistema de cooperació que encara té més risc si tenim en consideració que està previst que el projecte de Hard Rock es desenvolupi en tres fases. La primera sembla que la tenen garantida però les següents s’ha de veure.

El 10 de juliol vau presentar una demanda al Tribunal Superior de Justícia contra el Pla Director. Quins són els següents passos de la plataforma “Aturem Barcelona World”?

El recurs contenciós el vam interposar el febrer contra el Pla Director. El que vam presentar pròpiament el dia 10 és l’escrit de demanda. En aquest recurs el que fem és resumir tots els motius que ens han portat a emprendre aquesta lluita contra Barcelona World: els impactes territorials, ambientals, les afectacions a l’urbanisme i en general a la planificació del Camp de Tarragona en aspectes com l’aigua o risc químic. Ens disposem a combatre jurídicament el Pla Director que és el que permet que la licitació el projecte de Hard Rock. Ara la Generalitat presentarà un contrainforme en els mesos vinents i que quedi vist per sentència. Es tancarà com molt aviat en un any i fins a dos o tres, no ho podem saber nosaltres. Però, considerem que tenim motius legals suficients per guanyar.

També els antics propietaris dels terrenys van posar una demanda perquè es tracta d’una expropiació de 800 hectàrees que es va fer als 80 per Port Aventura quan havia d’ocupar molt més. El projecte de Barcelona World, ara Hard Rock world Entertainment, s’instal·la a les hectàrees que sobren. Per tant, hi ha una modificació de l’us del terreny i un increment de valor i s’hauria de compensar els propietaris perquè és una cosa diferent del motiu pel qual van ser expropiats. La plataforma els hi donem suport però no estem darrere aquesta demanda. Òbviament també continuarem amb la resta de la campanya més popular. Des de xerrades i debats sobre el projecte i que implica fins a accions de tipus polítics com mocions al Parlament o municipis de rebuig.

Ha penetrat el discurs de la campanya en aquests anys? Encara hi ha la percepció del macrocomplex com una font de llocs de feina?

És difícil de combatre la idea de la generació de llocs de feina. No obstant això, el 2012 s’anuncien 40.000 llocs de treball en un moment de màxima crisi econòmica i es juga amb la misèria de la gent: hi ha municipis que instal·len bústies per enviar currículums que van enviar als antics inversos i la Generalitat genera una base de dades de persones interessades en els llocs de feina.

Ara estem parlant d‘11.000 llocs de feina i que el projecte engegaria segons els càlculs de Hard Rock el 2020: són 8 anys. La gent es sent estafada, els hi sembli millor o pitjor el projecte, perquè els hi van prometre llocs de feina imminents i no ha sigut així. A més hi ha una sensació estesa i què a mi com a veí del Camp de Tarragona també em dol: el Govern només fa esforços per atreure inversors pel turisme o la indústria petroquímica. Només amb aquests sectors es fa la volta al món però després si agafes les estadístiques veus que el Camp de Tarragona proporcionalment aporta una quantitat important al PIB català però la renda per càpita és baixa. En canvi, altres territoris sense Ports Aventuras, ni centrals nuclears tenen rendes per càpita més elevades encara que no aportin tant al PIB. Aquest és el futur pel Camp de Tarragona? Empreses que generen molts beneficis però amb salaris baixos i precarietat. És un problema greu pel nostre sistema productiu.

Des de la plataforma heu pensat alternatives de desenvolupament pel Camp de Tarragona?

Tenim clar que aquest no és el camí per fixar una economia que redueixi un dels aturs juvenils més grans de Catalunya. Tothom hem treballat o coneixem gent que hagi treballat al sector turístic i sabem les condicions. No obstant això, la nostra missió no és buscar Plans B a Barcelona World. Ha de ser el Govern qui fa l’esforç. Pel que fa als terrenys concrets on s’ha de situar el projecte, la planificació ja preveia que es dediqués a un ús turístic. Nosaltres considerem que una zona amb una pressió turística molt forta són adeqüats projecte amb molta menys densitat i concentració d’usos. A més que no siguin de pagament com un resort. Parcs per exemple i també hotels o centres comercials si és que estan justificats.

Personalment, amb el canvi de govern vam parlar amb alguns diputats i vam plantejar alternatives que fins i tot la plataforma pogués donar suport. Per exemple, un parc vinculat a la recerca científica (amb zones d’oci o de turisme) com els que existeixen a França. Les converses anaven per bon camí, de cop ens vam trobar el Pla Director i vam trencar qualsevol diàleg amb el Govern. Una llastima perquè era realment fàcil aconseguir alternatives amb cara i ulls.