Candi Reyes | El 10 de juliol sortia a la llum pública que el complex “Barcelona World” de Vila-Seca i Salou (Tarragona), que semblava aturat, renaixia amb el nom de “Hard Rock Entertainment World“. Uns dies abans, l’1 de juliol, un bon grapat de gent decidia acampar en els terrenys d’Esplugues de Llobregat on just dos dies més tard, el 3 de juliol, van començar a treballar les màquines de la primera fase del projecte “Pla CaufecPorta BCN“.


Són dos exemples, no els únics, dels símptomes d’una malaltia que pateix el nostre territori i que semblava adormida. Estem parlant de l’agressió especulativa d’espais naturals mitjançant el desenvolupament de planejaments urbanístics que es van aturar amb la crisi del 2007-2008 perquè “no eren rentables”, però en els que ara sembla que comencen a “sortir els números”.


El creixement de les zones urbanes mai ha estat pensat des de les necessitats i voluntats populars. Els únics que han dedicat temps en pensar com havia de créixer la ciutat han estat aquells que volien fer diners. És per això que les administracions públiques, a l’hora de planificar el creixement de la ciutat, feien servir només com interlocutors vàlids als propietaris privats i els operadors especulatius sense tenir en compte el gran valor que espais naturals propers tenien per a la vida de la gent.

A Esplugues de Llobregat, el Pla Caufec elimina una de les principals entrades al Parc de Collserola. A molt pocs kilòmetres de distància, al voltant del riu Llobregat, podem trobar més casos semblants, com el PDU Gran Via que urbanitzarà la darrera zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, o el Pla de l’Entorn de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, que ocuparà un espai de gran valor paisatgístic i patrimonial. Però, podem trobar a tot el territori català exemples de vells plans urbanístics que semblaven aturats i que un nou optimisme d’actors especulatius està ressuscitant.

Estem parlant de promocions immobiliàries que no solucionen el problema d’accés a l’habitatge de les classes populars. Precisament per ocupar espais de gran valor natural i paisatgístic, els futurs habitatges es promocionen com habitatges de luxe. Tal com ens diu Andrea, una de les activistes que van acampar a Esplugues, dins de la caseta de venda dels habitatges del Pla Caufec es podia llegir “existe una ubicación tan exclusiva que todas las demás las verás de menos“.

Les veïnes d’Esplugues fa més de 26 anys que estan organitzant-se, lluitant contra el Pla Caufec. Fa un any van crear la “Plataforma No al Pla CaufecPorta BCN i l’1 de juliol van organitzar una cercavila festiva. Quan van arribar als terrenys on de forma immediata volien començar les obres, van organitzar una Assemblea Oberta des d’on van decidir fer una #AcampadaDeLuxe per reivindicar la necessitat de reformular el projecte urbanístic. Volien donar vida a l’espai. Una vida encarada a la gent del poble. Durant una setmana van fer activitats per la canalla, teatre, ioga o descoberta de flora i fauna. D’aquesta forma portaven a la pràctica el lema inicial de la cercavila: “Hi ha altres maneres de viure”.

L’11 de juliol, després de 10 nits dormint al costat de les màquines excavadores que havien començat a treballar, van decidir donar per finalitzada l’acampada perquè havien aconseguit l’objectiu que s’havien marcat: visibilitzar que hi ha una altra manera de viure. Abans de marxar, una cinquantena de veïnes van decidir traslladar la seva protesta a la caseta de vendes. Quatre d’elles es van encadenar fins que la policia les va desallotjar.

Andrea, una de les encadenades, valora molt positivament l’acció realitzada perquè “va sortir de forma espontània i vam demostrar que es pot viure d’una altra forma”. Considera que han fet veure “que aquests terrenys no tenen per què ser d’ús exclusiu de poca gent que només es regeix pel capitalisme” i es mostra molt crítica amb el paper de l’Ajuntament que “va cedir uns terrenys per embutxacar-se diners que han anat a parar als de sempre”. A més, defensa que “hi ha moltes maneres d’utilitzar aquests terrenys” i sobretot protegint “l’espai a transició de Collserola, que és un parc natural”. Valora que l’actual zona de transició entre la ciutat i Collserola és una “trampa” i “una enganyifa” perquè es tracta d’una carretera. Per últim, afirmen que continuaran protestant, que amb l’acampada han “mobilitzat nova gent”, que han aconseguit “molestar una mica” i que “la il·lusió és la mateixa.”

Més informació sobre l’acampada i galeria de fotos

Més informació sobre l’encadenament i galeria de fotos