La Carta de Drets Socials catalana arrenca amb una assemblea a Barcelona

 

Poder Popular | La Marxa de la Dignitat catalana que aplega a moviments sindicals i socials diversos ha impulsat una iniciativa nova. Es tracta del procés per bastir la Carta de Drets Socials a Catalunya amb el màxim de moviments i activistes possibles per intervenir en l’actual debat destituent-constituent en torn el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i el que pugui succeir després. Amb aquest propòsit van convocar una assemblea al Pou de la Figuera (Barcelona) on van participar més d’una cinquantena de persones membres de Les Kellys, Papers per a tothom, l’Assemblea Groga, la Marea Pensionista i moltes altres organitzacions socials i polítiques.

La jornada la va obrir Marc Casanovas, activista del moviment per l’educació pública i sindicalista de l’USTEC i l’IAC, que va explicar el perquè de la proposta de la Marxa de la Dignitat. Casanovas va exposar que entre el 2011 i el 2014 Catalunya era un dels territoris amb més hores de vaga i mobilitzacions d’Europa i que en canvi fins al 2016 la caiguda de la conflictivitat social i laboral ha sigut tal que no hi ha dades més baixes des de la Transició. No obstant això, lluites com les Kellys, els estibadors, les jornades de lluita dels docents contra els pressupostos de la Generalitat o les lluites en defensa del territori (Barcelona World, Pla Caufec, No més blocs) mostren una revifada de la mobilització però molt fragmentada i sense coordinació.

En aquest context la proposta de la Carta de Drets Socials vol fer visible una alternativa social de quina Catalunya volem que es pugui contraposar a alguns avenços en el procés constituent anunciat el 2015 i que ha quedat en paper mullat. L’activista va posar com a exemple el debat “Ara és demà” celebrat al Cosmocaixa on s’havia de definir quin model educatiu per una hipotètica Catalunya independent i els moviments socials van tenir capacitat de fer un debat en paral·lel per posar sobre la taula alternatives per exemple al manteniment de l’escola concertada. La Carta de Drets Socials vol emergir enmig de l’estat d’excepció al que l’Estat espanyol està recorrent per aturar l’1 d’octubre i fer una defensa dels drets democràtics però a l’hora dels socials i econòmics. Marcar l’agenda política i debatre sobre quin model de ciutadania o de relacions laborals es proposa.

L’assemblea es va dividir en eixos (laboral, serveis públics, feminisme i LGTBI, Dret a la Ciutat i migracions) i després d’aquest debat en grup es van posar en grup les conclusions que serviran com un primer esborrany per encetar l’extensió territorial d’aquest procés participatiu i anar refent la Carta amb les aportacions de les diferents assemblees territorials.