Poder Popular | 200 persones de 90 CDR es van reunir el passat dissabte a Sabadell en una primera assemblea per organitzar una xarxa a escala catalana i trobar consensos de mínims. La trobada havia estat impulsada pel Comitè de la ciutat vallesana, un dels més grans i plurals de tot el país, i va comptar amb la participació tant de representants com de membres a títol individual de Comitès de tot el territori. Va ser un primer punt de contacte entre realitats diverses i que ha de permetre començar a coordinar l’enorme capacitat d’autoorganització i mobilització que aquests organismes de base van demostrar especialment del 29-S al 3-O i en assemblees i activitats posteriors. La convocatòria va desbordar i deixar petita la sala del Casal Can Capablanca de Sabadell.

La pluralitat ja es fa manifesta amb els noms: actualment coexisteixen viles i barris amb Comitès de Defensa del Referèndum, amb Comitès de Defensa de la República i amb altres nomenclatures com Comitè en defensa del barri i les llibertats, Assemblea en Defensa del Referèndum i la República o altres. Per descomptat la diversitat no és només qüestió nominal. Hi ha Comitès barrials, locals i comarcals (per exemple, a La Garrotxa). Hi ha que van ser impulsats per l’Esquerra Independentista i altres que van sorgir com iniciatives d’altres actors polítics o socials o simplement per l’efecte crida de l’emergència i desbordament dels CDRs les setmanes just abans de l’1-O. Hi ha que no van fer assemblees obertes o es van constituir com a CDR fins després del mateix 1 d’octubre o fins i tot després del 3 d’octubre. Hi ha què van demanar un “Sí de classe” en la campanya prèvia a l’1 d’octubre i altres que apleguen des de llibertaris fins a membres del PdeCat passant per l’independentisme d’esquerres, ANC i Òmnium, activistes socials diversos, forces anticapitalistes o gent de Podem i els Comuns. Per tant, aconseguir començar a caminar junts amb respecte per les diferents composicions era tot un repte.

Un repte que els CDR van superar amb generositat i amb acords com avançar en la coordinació territorial, debatre municipalment dels temes que van generar discrepàncies i preparar-se per respondre a qualsevol atac de l’Estat espanyol, amb l’aplicació de l’article 155 i la suspensió parcial o total de l’autonomia com a principal amenaça sobre la taula. També va tenir una acollida positiva la proposta de Sants de confeccionar un mapa on apareguin el conjunt de CDR que faci més fàcil trobar el més proper i implicar-se. Un mapa que també pot ser útil per veure on no existeixen encara aquestes estructures i tractar d’impulsar-les des dels Comitès més propers:

Si hi ha un acord sòlid i unànime és que el carrer va fer possible l’1 d’octubre i que aconseguir que el mandat democràtic del referèndum avanci i es materialitzi en una República només es pot garantir si continua l’organització i mobilització popular. Els CDR de l’Anoia acolliran la pròxima trobada a Igualada, ja amb representants mandatats per les seves assemblees locals, després d’una setmana que es preveu convulsa. Convulsa malgrat la carta de Puigdemont, on proposa un període de diàleg de fins a 2 mesos amb l’Estat. Sáenz de Santamaría ja ha expressat que li sembla una resposta inadmissible i la Fiscalia ha demanat presó sense fiança pel Major dels Mossos Trapero, acusat de sedició per les protestes davant la Conselleria d’Economia del 20 de setembre. Després de Sabadell, el CDR de Girona-Salt amb altres actors va aplegar 2.000 persones a una concentració per demanar que es proclami la República diumenge i altres CDR han fet assemblees obertes, encartellades massives o cassolades, entre altres activita