Poder Popular | Rémy Pagani, alcalde de Ginebra, va aprofitar la recepció del 12 d’octubre al Consulat Espanyol de la capital francófona de Suïssa per denunciar l’autoritarisme de l’Estat espanyol vers Catalunya i demanar una solució política al conflicte en torn el referèndum de l’1 d’octubre. Reproduïm el seu discurs integre:

Excel·lència, Cònsol general d’Espanya,
Senyores i Senyors, estimats amigues i amics,
En la meva qualitat d’Alcalde de Ginebra, és un plaer i un honor estar aquí amb vosaltres, amb el motiu d’aquesta festa nacional, i de poder dirigir-vos algunes paraules en nom de la Ciutat de Ginebra i en el meu propi.

Quan parlo del plaer i l’honor no són simplement fórmules protocol·làries: les amistats que mantenim amb Espanya, col·lectiva i individualment, tenen efectivament una riquesa i una intensitat sense gaires comparacions possibles.

Hi ha uns quinze mil residents a Ginebra que estan registrats segons el seu passaport espanyol com “estrangers”. Però quantes desenes de milers dels nostres compatriotes i dels vostres són, estadísticament, Ginebrins i Suïssos, i completament integrats, però segueixen estant de cor i de cap vinculats a les seves arrels espanyoles? …

… i quan dic espanyol, òbviament, és una drecera maldestre perquè aquestes arrels se submergeixen en la terra ibèrica en la seva diversitat d’Andalusia a Catalunya, passant per Galícia, Castella o Aragó, la província de Múrcia, la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid i el País Basc … per esmentar només algunes de les 17 regions i comunitats que conformen la riquesa i la diversitat del vostre gran país …

Val a dir que aquesta diversitat i aquest origen de més enllà dels Pirineus d’una part dels nostres habitants no són per a nosaltres, Ginebrins, un fenomen “estranger”, són una part integral i constitutiva de la nostra pròpia identitat, de la nostra identitat “ginebrina”, que està feta d’aquesta integració de capes  i de generacions successives de migracions de diversos orígens … Talleyrand va dir en mofar-se de nosaltres, «hi ha cinc continents … i després hi ha Ginebra!» Diem que hi ha cinc continents i que tots ells estan a Ginebra, hi ha desenes de nacions a Europa i es troben totes a Ginebra, entre les quals, us trobeu entre les primeres.

En una recent concentració de joves, vaig poder sentir – parlant d’emigracions- afirmar: “Primera, segona, tercera generació … Tan ens en fot, estem a casa nostra!” Es cru, però és cert i podem estar-ne orgullosos! Per tant esteu aquí, a casa vostra…
Per només citar un exemple, la meva col·lega, la senyora Maria Pérez, Consellera municipal va néixer a Ginebra i a la Ciutat de Ginebra … però és espanyola, hispanòfona i madrilenya… i això no fa que sigui menys Ginebrina.

Per part meva, si em permeten una nota personal, entre tots els meus primers compromisos en una vida política que em va portar on estic ara, hi ha, fa més de 40 anys … la meva participació al costat de camarades i amics i col·legues espanyols a les grans manifestacions que, a principis dels 70, van veure els immigrants espanyols, homes i dones, caminant l’un al costat de l’altre, pel carrer, amb els demòcrates i progressistes de Ginebra per expressar el seu rebuig per les exaccions d’un règim franquista crepuscular que persistia en negar els drets polítics, sindicals i socials dels Espanyols i Espanyoles. I aquest compromís dels Ginebrins i dels Suïssos en defensa de la democràcia a Espanya no és nou. Al capdavall de la Plana de Plainpalais, la seva memòria s’ha materialitzat, a la ciutat de Ginebra i per la ciutat de Ginebra, per mitjà d’un monument realitzat per un artista espanyol.

Així, la memòria és important, no es pot fonamentar res sòlid amb base d’esborrar-la o sobre l’oblit… Des d’aquest punt de vista, Amnistia Internacional recordava recentment que, segons el Comitè de Drets Humans de la ONU, “les amnisties […],impedint que els autors de greus violacions dels Drets Humans compareguin davant dels tribunals, són incompatibles amb les obligacions de tots els Estats d’investigar els crims». Des d’aquest punt de vista, poden comptar amb la nostra solidaritat en el camí que encara cal fer per eliminar els obstacles i perquè Espanya vagi fins al final de la seva transició democràtica, al final de la nit franquista, de manera que la llum i la justícia vinguin a netejar les ombres i l’arbitrarietat del passat …

Em permetran també dir fins a quin punt, en la crisi constitucional que travessa avui el vostre país pel que fa a Catalunya, estem a costat vostre, i favorables a una solució negociada en el respecte dels drets de totes les parts involucrades… Estem ben situats, a Ginebra i a Suïssa -i estic ben situat- per entendre i compartir coses que semblen elementals a la vora del llac Leman, per exemple que la gent ha de poder expressar-se per mitjà de les urnes, fins i tot si les qüestions plantejades no agraden a les autoritats, fins i tot si una fracció de la població ho demana… Ho fem cada dia amb els nostres referèndums i les nostres iniciatives.

Autoritzar un vot no prejutja el seu resultat. Impedir un vot popular, quan no s’està segur de guanyar-lo en canvi, és un error… de naturalesa a girar-se en contra dels seus autors.

Enviar unitats de policia per encarar-se manu militaria la gent que vota i impedir que ho facin és una falta política manifesta. Queda clar que la Constitució espanyola proclama la unitat «indissoluble» de la nació espanyola… però les constitucions es modifiquen. La de Ginebra, per exemple, ha estat modificada fa menys d’un mes, per fer més fàcil precisament l’accés al vot popular sobre totes les qüestions, incloses les constitucionals… I per adoptar una analogia, no és evident que el dret al divorci -una de les conquestes de la transició democràtica espanyola- no és una negació de la família o de la parella, sinó una de les condicions dels lligams lliurement consentits? Si no tenim dret a separar-nos, quin mèrit tenim a mantenir-nos junts siguin quines siguin les proclamacions de l’església o d’altres autoritats sobre la indissolubilitat del matrimoni?

És el mateix per als pobles, les nacions i les regions… la unitat no es pot proclamar des de dalt… ha de venir de baix per ser democràtica… Ho sabem en aquest país que és Suïssa del qual la incerta unitat és sens dubte tan més sòlida com lliurement consentida… Som un país sobre tot, en el que les nostres repúbliques cantonals no extreuen la seva autoritat o la seva legitimitat de qualsevol delegació de l’Estat central sinó directament dels seus pobles sobirans! En aquest sentit, només  es pot desitjar que s’obrin veritables negociacions entre les autoritats centrals  i les autoritats catalanes per trobar vies de sortida de la crisi. I negociacions sense condicions prèvies. El cap de l’executiu català ha suspès els efectes de la declaració d’independència per permetre tals negociacions. No seria assenyat que el govern espanyol acceptés aquest gest de bona voluntat i intentés un pas, ell també, cap al diàleg, enlloc d’alçar l’amenaça de l’article 155 de la constitució espanyola i d’exigir de l’altra part per un si o un no a priori mentre que les autoritats catalanes diuen si i no, cosa que és una bona base de discussió?

Em diran que Pagani es fica en coses que no són de la seva incumbència, que m’ingereixo en un afer intern espanyol… A defensa meva reafirmo que Ginebra també és un tros d’Espanya, que ens trobem, una mica, en família i que tenim una llarga i respectable tradició d’«ingerències» a Espanya i recíprocament d’implicació d’Espanyols i Espanyoles a casa nostra… Però sobre tot, aquests comentaris que he volgut adreçar-los són el fruit del profund vincle que sento i que sent la nostra ciutat amb el vostre país i amb els seus habitants per a qui formulem els desitjos els més ardents per que superin no només aquesta crisi institucional, sinó també els efectes de la crisi planetària d’un sistema econòmic que priva de treball i de perspectives futures a una bona part de la joventut espanyola, per parlar només d’ella.

Conclouré adreçant personalment a cadascú de vosaltres els meus desitjos els més sincers de salut i de prosperitat i us agraeixo tot el que aporteu a la nostra ciutat i al nostre Cantó.

Gràcies per escoltar-me