Alberto S. | És el ressorgir de l’extrema dreta española? [1]. Després de veure les aparicions de l’extrema dreta al llarg dels esdeveniments relacionats amb Catalunya aquestes últimes setmanes, és inevitable fer-se eixa pregunta. D’una banda, hem vist associacions de la ultradreta com DNAES convocant mobilitzacions el passat 30 de setembre arrossegant amb si a sectors del PP, Ciudadanos… D’un altre, s’ha observat la reaparició de grups i personatges ja marginats en un ostracisme, com la del míting del líder de Falange de les Jons en Zaragonza davant de milers de persones el passat 4 d’octubre.

I és que més enllà d’experimentar un creixement o de marcar l’agenda -en aquest cas determinada pel debat sobre Catalunya- l’extrema dreta ha aprofitat el conflicte català aliant-se amb l’ala més reaccionària dels grans partits. Així, camuflant-se amb la rojigualda i en connivència amb aquestos sectors, ha tingut via lliure per a eixir al carrer, tindre més audiència i inclús imposar les seues normes calant el discurs.

Així va succeir el passat 9 d’octubre a València, data que des de fa temps els grups feixistes i del blaverisme més ranci valencià, tenen marcats al calendari per a ensenyar múscul. Si a més li sumem que aquest mes estaven especialment interessats a impedir qualsevol mobilització en què puga haver-hi un gest de suport al poble català o persona amb simpaties cap aquest, el resultat és que van fer una cacera davant de la passivitat de les autoritats.

Al País Valencià la impunitat de la ultradreta no és quelcom nou [2]. El que li ha conduït a les organitzacions feixistes a dur a terme accions intimidatòries com els fets del 18 d’octubre contra Mónica Oltra a les portes de sa casa per components d’España2000 emmascarats.

Front eixa impunidad[3], la mateixa que va marcar l’assassinat de Guillem Agulló -present en cada consigna- el País Valencià ha dit basta. I el resultat ha sigut una manifestació unitària amb més de 4000 persones amb el lema “contra el feixisme, i per les llibertats”, amb un manifest [4] conjunt recolzat per més de 250 col.lectius, associacions… no sols de la València ciutat, sinó de moltes comarques que s’unixen davant el feixisme.

 

A la manifestació, de nou, no ha faltat la presència d’alguns pocs feixistes als qui sembla eixir-los debades qualsevol intent de boikot violent contra actes pacífics. Aquesta vegada van tractar de fer una contramanifestació, però els ha sigut inútil, davant una majoria que no té por.

 

Recordant el poema de Martin Niemöler i les paraules d’un company:

Quan els nazis van vindre a buscar els catalans,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era català.

Quan van empresonar “als Jordis”; i aplicar el 155,

vaig guardar silenci,

perquè jo no era independentista.

Quan …

NO DEIXEM QUE SIGA TARD!

[1] https://www.cuartopoder.es/ideas/2017/10/20/miguel-urban-cataluna-el-resurgir-de-la-extrema-derecha-espanola/

[2] http://www.publico.es/politica/impunidad-historica-ultraderecha-valenciana.html

[3] https://directa.cat/actualitat/9-doctubre-batalla-de-valencia-contra-impunitat-feixista

[4]https://valencia28o.tumblr.com/manifest