Sergi Cremades | La manifestació d’aquest dissabte 18 de novembre, on més de 60 mil persones vam clamar per un finançament just per al País Valencià i per tant per a una major capacitat d’autogovern dels valencians i valencianes, podria esdevenir un punt d’inflexió. Fins ara, a dos anys i mig de govern del PSOE i Compromís, el panorama autonòmic s’havia caracteritzat per l’absència d’iniciatives col·lectives per revertir les polítiques de desvertebració, desmantellament i saqueig perpetrat al nostre territori per part del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

La desmemòria que patim, induïda conscientment, és força potent però cal recordar que aquest partit va intentar reduir a la mínima expressió el nostre autogovern, intentant minimitzar la nostra llengua, cultura i tradicions com a poble, balafiant en inversions innecessàries, debilitant les nostres competències autonòmiques, com l’educació, la sanitat, o els serveis socials i botant-se el nostre xicotet i estomacat marc jurídic: l’estatut d’autonomia. El pitjor de tot és que el PP valencià damunt ho va fer furtant a mans plenes i amb total impunitat. La majoria dels seus representants que van governar la Generalitat Valenciana durant els últims 20 anys han sigut imputats, processats i condemnats i molts d’ells romanen en la presó per delits relacionats amb corrupció.

El desallotjament del PP del govern valencià ha evidenciat aquesta terrible desfeta. Però l’ofensiva recentralitzadora continua des del govern espanyol, aprofundint en aquesta injustícia que esdevé la històrica. La manca d’un finançament just impedeix que es puguen posar en marxa polítiques públiques socials de rescat ciutadà. I això en la pràctica vol dir que no es poden implementar altres polítiques que no siguen les seues. Aquesta realitat la patim diàriament les administracions locals que coneixem molt bé la llei d’estabilitat pressupostaria de Montoro. Si no fas el que ells volen t’intervenen, com a Madrid. Aquesta és una estratègia que s’emmarca dins d’una escalada generalitzada d’autoritarisme, intromissió i imposicions del govern de Mariano Rajoy, que pretén suspendre la sobirania, en aquest cas municipal, saltant-se els acords i relegant als legítims representants d’un govern democràticament elegit. Molt similar a l’aplicació “irregular” de l’article 155, pel qual s’ha destituït a tot un govern, la majoria d’ell empresonat, per una interpretació fonamentalista de la constitució, que cada dia ells mateixos incompleixen, el primer governar sense corrupció. Aquesta pràctica de doblegar als seus rivals polítics amb la imposició i la força s’assembla molt a les pràctiques de règims totalitaris i dictadures com la franquista.

Demanar al Tribunal Constitucional, la suspensió de les lleis valencianes de habitatge i subministraments bàsic, les quals tenien l’objectiu de resoldre la pobresa energètica i l’emergència habitacional, i que va ser aprovada per la majoria de les forces polítiques en les Corts, és l’altra cara d’aquesta estratègia la qual intenta obstaculitzar al màxim als adversaris polítics en un intent de judicialitzar els acords presos per la majoria de les Corts Valencianes. La voluntat i capacitat d’autogovern al País Valencià està sent ofegada conscientment des de Madrid.

Quan el govern del PP amb la complicitat del PSOE i de C’s, pot portar-nos a aquesta situació on les valencianes paguem més del que rebrem, no rebrem el finançament i les inversions que ens pertoca i a més a més provoca una paràlisi política, el que s’evidencia és que model autonòmic sorgit de transició, ha entrat en una greu crisi. Amb aquesta interpretació recentralitzadora, de fet, s’ha fet esclatar, els pactes presos al 78.
La manifestació va ser tot un èxit, milers de valencians i valencianes, hem dit, ja n’hi ha prou, el carrer no ha fallat, però políticament només és l’expressió molt tímida d’una resposta que cal que siga contundent. La recuperació de la dignitat perdura en 20 anys de negritud, a terres valencianes, ha de vindre acompanyada d’unes pràctiques i iniciatives socials i polítiques valentes, no podem posar-nos de perfil quan s’està atacant el model d’autogovern i per tant la democràcia. La renaixença de l’esperança per tots els valencians i valencianes passa per un nou marc estatutari, ja que l’actual ja no serveix. Necessitem per tant caminar cap a un nou model (con) federal, on la capacitat política, de finançament i d’inversió recaigués en els valencians i valencianes. Necessitem poder decidir el nostre futur en peus d’igualtat a la resta de l’estat. Són temps de tornar a empoderar-se com a poble.

Sergi Cremades és portaveu del grup municipal Sí-Podem i Secretari General de Podem Petrer.