Oscar Blanco | El Pavelló de les Tres Xemeneies va acollir l’acte central de la jornada de presentació d'»Aixequem la República» – una iniciativa impulsada per sectors autònoms, llibertaris i cooperativistes dels moviments socials de Barcelona – amb fred. Molt de fred. Un fred que encaixava amb la sensació d’intempèrie en què ens trobem.
Els darrers mesos la societat catalana – i els activistes socials també – han viscut en un xoc permanent. Primer va ser la repressió prèvia a l’1 d’octubre, el desbordament del 20-S i la victòria contra la Policia Nacional a la seu de la CUP. L’1 i el 3 d’octubre la tot es va multiplicar. La repressió, el desbordament… milions de persones anònimes confiant mútuament per desafiar l’Estat. Alhora també van explotar les contradiccions com veure els Mossos d’Esquadra massivament aplaudits. Cap a on anem? Què estem alimentant? Marina Garcés i David Fernández van obrir l’acte amb una conversa que va fer d’homenatge a l’1 d’octubre i a l’hora va plantejar més preguntes que respostes de com seguir alimentant la pulsió emancipatòria que vam viure. «La República com espai antiautoritari i llibre de despotisme».
Després va arribar l’explosió d’autoorganització dels CDRs amb assemblees massives i amb una feina difícil de coordinar sense estripar el subjecte que s’havia pogut intuir de l’1 al 3-O. Llavors va ser el moment la impotència d’anar a remolc de les decisions dels polítics professionals I la repressió de l’Estat. La República declarada i mai implementada, l’aplicació del 155 i la reconducció de tot cap a la dinàmica electoral. D’aquí la intempèrie: tractar de reflexionar i aixecar una estratègia dels moviments socials – construir poder popular constituent deia el cartell – quan ens aixafa tot el pes de les eleccions amb els seus interessos mediocres i les seves polèmiques per arrossegar uns quants vots. On queda l’explosió de creativitat popular i d’autogovern?
Una sensació que es barreja amb l’orgull de jornades com la vaga general del 8-N quan els CDRs i el sindicalisme combatiu van aturar el país pràcticament en solitari. L’Helena Vàzquez, del CDR Sabadell, va posar l’accent en el punt de no-retorn que ha significat l’1 d’octubre per milers de persones i en les esperances que obre el procés d’autoorganització popular a barris i viles. Des del feminisme, Marta Jorba presentar la República feminista com una esmena a tot el sistema i va transmetre part dels debats estratègics dins el moviment per lligar la ruptura democràtica amb la lluita contra el patriarcat. Els darrers mesos s’ha bastit una xarxa de feministes dels CDRs per combatre la divisió sexual de les tasques o l’oblit de les cures dins el mateix moviment i perquè el feminisme sigui protagonista de la proposta dels CDRs.
La majoria d’intervencions tenien trets en comú amb la de Jorba: fer valdre el paper dels moviments socials l’1 d’octubre, reflexionar sobre les potencialitats obertes i posar deures. L’Assemblea Pagesa, representada per Gerard Batalla, va explicar el protagonisme del col·lectiu en la defensa de les urnes a Ponent i el seu fort lligam amb els CDRs. Però, sobretot es va centrar en la sobirania alimentaria i la necessitat d’un canvi de relació ciutat-camp. Adama Boiro, de l’Espai Antiracista Girona-Salt i Juan Ávila, del col·lectiu Maloka, van donar veu a les persones migrades que no podem oblidar que van ser excloses de votar l’1 d’octubre. Tot i això, van reiterar el seu compromís amb la lluita per l’autodeterminació dels pobles i per exigir el seu espai i la seva veu en una societat que construeixen cada dia. Una república sense llibertat de moviment i amb la Llei d’estrangèria? Racista i amb CIEs?
Al principi de l’acte la Lucía Delgado, de l’Assemblea Groga, havia explicat l’experiència de la ILP Educació i com no s’havia permès ni que es debatés al Parlament. També va cridar a la manifestació del 17 de desembre en defensa de l’educació pública. Va haver-hi espai per la solidaritat amb el Cándido González de la Corriente Sindical de Izquierdas d’Asturies i els pares de Guillem Agulló (Guillem i Carme) que van protagonitzar segurament el parlament més emotiu i ple de tendresa cap al poble català. Precisament el darrer parlament va ser de la Cristina Mas, del grup promotor la iniciativa internacionalista With Catalonia, que va cridar a participar de la trobada popular internacionalista que organitzen el 16 i 17 de desembre.
L’intent de fer l’acte més acollidor amb actuacions intercalades (per exemple, del poeta David Caño) va veure’s curtcircuitat per la climatologia i algunes cadires van anar buidant-se durant el transcurs dels parlaments. Abans que Yacine Belhacene i Massinis Aït-Ahmed posessin punt final, es va fer una crida a una propera assemblea el 20 de gener, a engreixar el llistat d’adhesions I es va esbossar la idea d’uns «laboratoris republicans» a la primavera on construir des de baix les eines d’un procés constituent material i rupturista. Això sí, la Iolanda Fresnillo, membre d’Ekona, va prometre un lloc calent i acollidor. Qui sap si després de la glaciació electoral vindrà una etapa millor on pensar la transformació o si l’hivern ha tornat per quedar-se.