Mario Aráez y Alberto Sánchez | Víctor Tormo és un militant de CGT a Castelló que va ser acusat per vulneració de secrets a causa de pujar una fotografia a Facebook on apareixien tres policies secretes realitzant identificacions arbitraries després d’una manifestació. Se li demanava una condemna de 3 anys de presó i una multa de 12.000 euros pels fets que van ocórrer en 2012 i dels que ha sigut absolt.

 

Per què creus que la teua pena podria haver sigut tan gran? Creus que haja tingut alguna cosa a veure la teua activitat als moviments socials?

No és fàcil desentranyar els objectius dels repressors però tinc clar que l’acusació es devia a la meua activitat als moviments socials. No s’entén d’una altra manera que l’acusació particular, els policies, demanaren tres anys de presó per una foto penjada en el meu compte de Facebook. Una foto que denunciava una actuació policial però que era totalment inofensiva.

 

Quines creus que ha sigut el condicionant perquè l’acusació canviara la seua postura retirant els càrrecs?

Després de cinc anys pendent del judici, veure que en l’últim moment es retirava l’acusació policial crec que s’ha degut bàsicament per la solidaritat rebuda i pel “soroll”; mediàtic. En aquest cas ha pesat molt el suport que he rebut de CGT i d’altres organitzacions i persones. La solidaritat i el suport mutu són indispensables per a fer front a la repressió.

 

Sembla evident que la repressió cada vegada és major i més severa però, creus que la repressió està sent cada vegada major particularment a Castelló? Per exemple, el recent cas de La Cosa Nostra és un clar atac cap aquella gent que es mobilitza, especialment cap a la gent jove. També l’exemple poc després de la visita de Fabra, en la qual la UJI va voler obrir expedients a estudiants per organitzar una xarrada sobre música.

La repressió sempre ha existit, mai se n’ha anat. Es mostra més intensa quant major són les mobilitzacions i l’organització de les esquerres. Cal comptar amb que hi haurà repressió si hi ha avanços en la lluita social, si es posa en perill el règim o simplement es convoquen més actes i mobilitzacions.

 

Consideres que el suport mutu ha sigut fonamental per a eixir avant? Quines accions de solidaritat han sigut útils per a tu i penses que podrien ser-ho per a altres persones que es troben en casos de repressió?

El suport mutu és indispensable per a fer front a la repressió. Un dels seus objectius consistix a aïllar la militant, o a l’organització, estigmatitzant-la, provocant que es raone; ”Aguna cosa haurà fet per a merèixer”. Cal evitar que la represaliada s’assenta sola i culpabilitzada.

És cert que en la intimitat, quan una militant se’n va a sa casa, ha d’enfrontar-se sola al fet repressiu, però ajuda molt saber que estàs acompanyada socialment.

És molt útil visualitzar l’acte repressiu, explicar-ho als mitjans de comunicació, a les xarxes socials. Fer patent que la represaliada no està sola.

 

Des de la CGT porteu anys elaborant i actualitzant manuals antirrepresius . Amb el nivell de repressió aquest tipus de textos semblen de lectura obligatòria, creus que cada vegada estem més desprotegits/exposats?

Sens dubte estem en una involució democràtica i s’està vulnerant sistemàticament la llibertat d’expressió i opinió. L’Estat tracta de normalitzar la por, i nosaltres hem de combatre-ho. Cal ser intel·ligent. Hem de buscar els badalls per on podem revertir la situació.

 

Has arribat a comentar que amb la Llei Mordassa segurament haguera sigut condemnatòria . Com sabem, aquesta llei pretén acabar amb molts drets, però quines creus que són els punts clau pels quals esta llei ha endurit la repressió?

En el meu entorn pròxim el que detecte és que les sancions previstes en la Llei Mordassa estan sent un llast per als moviments socials. La discrecionalitat administrativa, on impera la impunitat policial, suposa un estat d’excepció constant.

 

Quan la repressió arriba a un nivell elevat, és legítim l’ús de la violència?

Davant de la violència legal cal enfrontar, de vegades, una violència legítima. El que cal valorar en cada ocasió és quin tipus, perquè no qualsevol violència és vàlida i ètica.

 

Estem veient una onada de detencions per opinar en xarxes socials, fins al punt que ja hi ha una persona que pot anar a la presó per només retuitear. Per què creus que s’està pretenent aplicar La Llei Mordassa en aquestos àmbits?

Les xarxes socials, a pesar de ser un instrument del sistema, són útils per a trencar el pensament únic. En aquestos moments s’està alliberant una batalla en eixe àmbit. L’Estat vol acabar amb la llibertat d’expressió, perquè aquesta genera pensament crític. I és precisament a les xarxes socials on més obertament es pot opinar fins ara.

 

Des de l’1 d’octubre i amb l’aplicació de l’article 155, estem vivint una clara regressió democràtica unida a diverses detencions. Penses què és ara quan més s’ha de lluitar en els carrers per l’obertura d’un nou procés constituent a pesar que la repressió estiga present?

El moviment popular català de l’1 d’octubre és un exemple de mobilització molt motivador. L’associacionisme del poble català, la seua organització, han posat contra la paret al Règim postfranquista del 78. Per això l’Estat ha usat la repressió en grau màxim, perquè ha sentit en perill els seus fonaments. Hem d’estar molt atentes al que ocórrega a Catalunya i aprofitar la situació per a tombar el Règim. Si avancem la repressió es recruarà, però podem guanyar; però si perdem la repressió s’haurà instal·lat plenament en el cos de l’Estat.

 

¿3 Años de prisión por unas fotos? Lo que todas deberíamos saber sobre la represión. Entrevista a Víctor Tormo