Miquel Vallmitjana | Tradicionalment, el món camperol ha estat un referent i al mateix temps un problema per a l’esquerra. El fet que molts dels seus treballadors i treballadores no sempre siguin assalariades i que, en molts casos, posseeixin una mica de terra en propietat, així com la dispersió pròpia del terreny, fan que el prototip de classe treballadora sigui de vegades difícil d’encaixar en aquests terrenys. I no obstant això, la lluita per la terra ha estat històricament una de les principals lluites contra les oligarquies. Una lluita que creix avui i s’alimenta de la necessitat de reconvertir de dalt a baix la nostra relació amb el territori, en temps de crisi ecològica i de sobre-explotació sistemàtica de la natural. Entre camperols i obrers, entre la lluita per una terra viva és cada vegada més una lluita per la vida de les majories.

Encara queda un altre obstacle, i no petit, que és la reducció del món rural a un decorat per a estiuejants. En un món d’economia suposadament “desmaterialitzada”, amb una població agrària per sota del 5% i una pressió constant per la innovació i la finançarització de l’economia: quin impacte pot aconseguir una mobilització rural? Insistim una altra vegada: en el marc de la crisi ecològica (canvi climàtic, decreixement energètic, contaminació dels sòls), una mobilització com aquesta afectaria a tota la població. El que mengem, l’aigua que bevem, l’aire, el paisatge que conforma la nostra identitat, estan sota amenaça i la resposta no pot ser d’aquest petit percentatge de població que obté el pa del seu treball en el camp, sinó de tota la societat.

Per això, les macro-granges constitueixen una forta línia de lluita. Pel seu impacte ecològic, per la degradació de la salut pública, per l’increment de la pressió a les treballadores i treballadors del camp i per l’insuportable i inadmissible tracte que donem als animals i que cap societat hauria d’acceptar com alguna cosa normal. Hem de celebrar que s’estiguin creant i desenvolupant cada dia més plataformes en defensa dels llocs de treball agropecuaris, d’una relació sana amb la naturalesa i d’una sensibilitat forta amb els animals no humans.

L’entrevista a David Llorente que aquests dies es publica en aquest mateix mitjà és una bona entrada. Però també els actes i debats que es produeixen en molts pobles i ciutats de tot l’estat, i les mobilitzacions que exigeixen detenir aquest model d’explotació criminal de la vida. En ells esperem veure una bona materialització de com una lluita rural, aparentment improbable, va adquirint força i es constitueix com a moviment social sòlid i massiu que planteja un altre món possible.

 

Miquel Vallmitjana es militante de Anticapitalistes.

 

Versió en castellà:

Macrogranjas: ¿una lucha improbable?

Comparte: