Oscar Blanco | Fa temps que la paciència de les treballadores del sector públic s’ha esgotat i que els serveis públics estan al límit. Bombers, professorat associat de les Universitats, personal sanitari, docents… són molts els sectors que han dit fins aquí i estan impulsant diferents lluites i vagues sectorials. La Intersindical Alternativa de Catalunya, segons ens explica un dels seus portaveus Marc Casanovas, ha volgut trenar aquestes diferents lluites sectorials en una vaga del conjunt dels serveis públics el pròxim 29 de novembre.

L’educació ja estava convocada amb el suport d’USTEC, CGT i el Sindicat de Professors de Secundària i s’hi ha sumat el conjunt del personal sanitari directe o indirecte de l’Institut Català de Salut amb la convocatòria de CATAC-CTS, ambdós sectors amb una vaga de 24 hores. A més, la resta de l’administració i les empreses públiques de la Generalitat estan convocades a una vaga parcial de 12 a 14 hores el mateix dia. La Intersindical-CSC també dona suport a la convocatòria del 29.

Una de les reivindicacions que uneix tot el personal del sector públic és que la Generalitat és l’única administració pública de tot l’estat que no ha tornat encara les pagues extres del 2013 i el 2014 i que tampoc s’ha compromès a un calendari de retorn digne a la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic. Aquest és el motiu pel qual tots els sindicats presents a la taula es van aixecar i Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors han convocat una vaga del sector públic pel 12 de desembre.

Però, la convocatòria del 29 de novembre sorgeix al parer de Casanovas d’un treball des de baix i les seves reivindicacions van més enllà. Es poden ressumir segons el comunicat de la IAC en revertir les retallades. “Tot i les dades macroeconòmiques de cinc anys de creixement les condicions dels serveis públics continuen sent pitjors que abans del 2010, moment en què es van iniciar les retallades” exposa Casanovas.

Serveis públics en estat d’excepció
Aquests ja 8 anys han servit per avançar en la mercantilització i externalització de serveis públics. Any rere any els pressupostos d’austeritat han contribuït a l’empitjorament tant de la qualitat d’aquests pel conjunt de la classe treballadora, que des de la IAC recorden és la principal usuària dels serveis públics, com de les condicions dels treballadors. Jubilacions que no es cobreixen, pèrdua d’hores de preparació de les classes a l’educació, saturació de l’agenda a la Sanitat que no permet atendre en condicions, una pèrdua brutal de poder adquisitiu real per la congelació salarial sense contrarestar la inflació…

Per això, Casanovas argumenta que “enmig del debat d’uns pressupostos que es preveuen expansiu és el moment de pressionar, exigir el repartiment del treball amb la jornada de 35 hores” i espera que la manifestació a les 12 hores a la Plaça Universitat de Barcelona sigui multitudinària. El portaveu de la IAC explica que estan treballant per sumar més sectors a la convocatòria “també els externalitzats com vetlladors o el personal de lleure i del menjadors escolars”.

Precisament els menjadors escolars són motiu d’una campanya de la principal associació de famílies, la FAPAC, professorat i altres sectors contra les intencions del Departament d’impulsar una reforma per decret que obri la porta a macro licitacions. La USTEC, la Xarxa de Consum Solidari i altres entitats han impulsat la coordinadora SOS Menjadors Escolars per protegir l’espai del migdia com un espai educatiu i que garanteixi el dret a una alimentació sana.

Consideren que un sistema de licitacions amb criteris purament mercantils obriria la porta a què el servei quedés copat per multinacionals com ja succeïx a altres licitacions. Un exemple serien els Serveis d’Atenció Domiciliària i altres serveis socials amb CLECE, filial del grup ACS de Florentino Perez. Diversos sindicats (COS, CGT, IAC i CNT) han impulsat una coordinadora de treballadors de lleure que pretén organitzar a vetlladores, cuiners, personal de manteniment i neteja o monitoratge extraescolar i de menjador.

On ja hi havia vaga convocada prèviament a la convocatòria de la IAC és al Campus Universitaris. L’assemblea de personal docent I investigador, amb presència dels comitès d’empresa de la pràctica totalitat de les universitats, va convocar aturada pel 28 i 29 de novembre. Una aturada que dóna continuïtat a la vaga a la Universitat de Barcelona, una de les més afectades per la figura del fals professor associat i on la majoria de la docència està impartida per treballadores que no poden ni subsistir únicament amb la feina universitària com expliquen a aquest fil de Twitter:

Els estudiants donaran suport també a la vaga del 29 de novembre i en alguns campus, com per exemple, a la Universitat Autònoma de Barcelona i el Campus Diagonal de la Universitat de Barcelona faran vaga els dos dies convocats pel PDI. Qui també serà dins la convocatòria són els investigadors predoctorals que estan impulsant la campanya #LeeInvestigaLucha per denunciar la situació de precarietat i traves constant en què es troben per desenvolupar les seves investigacions.

Els Centres d’Atenció Primària no s’aturaran només el 29 de novembre. La plataforma Rebel·lió Primària i la CGT han convocat cinc dies de vaga des del 26 de novembre fins al 30 de novembre. Els serveis mínims imposats a urgències són del 100% i del 25% per la resta de la plantilla, però tot i això s’aturaran per denunciar la precària situació dels Equips d’Atenció Primària i exigir recursos suficients (per exemple, la cobertura de totes les jubilacions, baixes i vacants o que es respecti el terç de jornada no assistencial) per poder exercir la seva tasca amb dignitat. Entre les reivindicacions destaca també una reducció de ràtios que ha de permetre la prevenció comunitària o que s’ofereixin contractes dignes de mínim un any a totes les categories professionals.

Un sistema educatiu que s’aguanta amb pinces
La comunitat educativa va sortir al carrer el passat 17 de novembre per exigir el 6% del PIB en inversió en educació previst a la llei. Actualment l’infrafinançament del sistema educatiu se situaria segons Casanovas en uns 9.000 milions d’euros. No obstant això, el 2017 es van destinar 1.075,5 milions d’euros a centres privats concertats.

A la vaga del 29 de novembre s’exigeixen qüestions de mínims com el restabliment a partir del curs següent de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària). Aquesta mesura no només seria positiva per l’actual plantilla, ja que cal considerar que generaria 5.700 nous llocs de treball. També el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys. Una mesura que suposaria una despesa segons l’USTEC de 45 milions d’euros.

Casanovas denuncia la hipocresia de la Generalitat que ha aprovat un decret d’educació inclusiva “amb molt bones paraules però després es nega a reduir les ràtios per fer-ho possible”. La reducció de ràtios pel curs 2019-2020 que posa sobre la taula la vaga (22 a Primària i 27 a secundària) tindria un cost aproximat de 50M€, milloraria la qualitat de l’aprenentatge i suposaria 3.800 llocs de treball més.

Una altra de les situacions que Casanovas considera intolerable és la del professorat contractat per un terç de jornada, una situació que abans de la Crisi no existia. “Si t’assignen la plaça lluny de casa teva, pràcticament pots acabar pagant per treballar” afirmar. Per aquest motiu, exigeixen que totes les persones contractades a un terç de jornada passin a estar-ho a mitjà jornada. Una reivindicació que la IAC taxa en uns 10 milions d’euros.

La vaga del 29 de novembre només serà un punt central d’una més que probable agenda de mobilitzacions del sector públic en els mesos i anys vinents, ja que actualment un 40% de la plantilla es troba en precari, és a dir, sense plaça fixa quan la llei marca que pot estar-ho com a màxim un 8%, segons ens explica Casanovas. El portaveu de la IAC diu que l’administració ha de complir la llei i que la consolidació d’aquests llocs de feina estructurals s’ha de fer “respectar una igualtat d’oportunitats real”. Per exemple, Casanovas denuncia que en l’ensenyament es pretén fer un ERO encobert fent les oposicions amb un exàmens a mig curs “pensat per gent que acaba de sortir de la facultat”.

D’aquesta manera el sindicalista creu que el que es pretén és deixar fora el personal que porta “fins a 30 anys” cobrint places i que té drets laborals acumulats com l’antiguitat i triennis per contractar nous funcionaris que surtin molts més barats. Per Casanovas és imprescindible aconseguir plans d’estabilitat que garanteixin que les persones que fa més de 3 anys que ocupen places passin a ser funcionàries amb proves adequades a la seva realitat. “Com s’ha de preparar un examen purament d’estudiar un docent amb família, que ha de fer classe i que fa anys que ja no està estudiant? És absurd” explica. En definitiva, considera que com a les lluites de professores interines que està havent-hi a Andalusia o Astúries s’ha d’exigir que es reposin les jubilacions i que es regularitzi a les persones que treballen com amb plans d’estabilitat.