Pep Juárez | L’Aeroport de Son Sant Joan de Mallorca és, a molta distància, el centre laboral més important de les Illes Balears. Una infraestructura gestionada per AENA, encara de titularitat pública, dóna feina a més de 3.000 persones, entre companyies aèries i de serveis auxiliars. Cada any bat el seu propi rècord. En 2018 va moure a més de 29 milions de passatgers, un 4% més que el 2017.

Però és la joia pública d’una corona privada, la d’una indústria turística dominada per lobbys hotelers i touroperadors transnacionals, que pràcticament funciona en règim de monocultiu, per a tota l’economia de l’arxipèlag balear.

Deixant de banda el risc que suposa dependre d’un únic sector econòmic, i també (que és molt deixar) el creixement insostenible d’un negoci de rapinya, en un territori limitat com l’insular, el que crida l’atenció és la precarització insuportable i l’empobriment de les treballadores i treballadors que generen tota aquesta riquesa.

Sota la responsabilitat d’AENA, a Son Sant Joan tenen cabuda un nombre cada mez major de companyies privades, en règim de contractes i subcontractes. Les plantilles originàries dels diversos serveis, i altres persones que s’incorporen, veuen les seves jornades i salaris precaritzats, trossejats i empobrits, en funció d’una flexibilitat imposada que arruïna els seus drets i les seves vides.

Cada vegada és més freqüent veure persones que dormen en bancs o en hamaques dins del propi aeroport, perquè no poden tornar a casa seva, si volen enllaçar la prestació de serveis en dos, tres o més empreses que els contracten per hores. Aquest règim laboral esclavitzant té també la seva traducció en la sinistralitat laboral, com l’accident que fa un mes va causar la mort d’un treballador de manteniment.

Davant d’aquesta situació, els i les treballadores de l’Aeroport de Mallorca han dit prou. El passat dia 21 de febrer es van mobilitzar per denunciar la situació que es viu en aquest pou de precarietat, que s’amaga en el revers de la postal turística. Mereixen tota la nostra solidaritat i suport.

 

Versió en castellà:

El paraíso de la precariedad