Poder Popular | Fridays For Future Barcelona és el nom de la plataforma impulsada per joves preocupades pel canvi climàtic que han volgut replicar a la ciutat comtal l’experiència de les vagues estudiantils contra el clima. Un moviment que té la seva figura més mediàtica en Greta Thunberg, una activista sueca de només 16 anys, però que com ja vam explicar a Poder Popular s’ha estès a Austràlia, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, França i, en especial, Bèlgica. Estrella Claramunt i Guillermo Chirino, estudiants universitaris i membres també de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), ens expliquen com aquesta lluita ecologista comença a agafar cos a Catalunya amb la vaga del 15 de març a l’horitzó.

El canvi climàtic és un problema molt gran, global i, fins i tot, aclaparador per la urgència de fer canvis dràstics. Estem immersos ja i només es pot mitigar. De quina manera pot influir una vaga estudiantil en un problema així?

Estrella Claramunt: La vaga d’estudiants és un símbol. Quin sentit té que estudiem si després no tenim un planeta per poder viure? No té cap sentit. És una necessitat. La vaga estudiantil pretén marcar una agència generacional. Nosaltres som joves i no tenim les eines per prendre decisions. Com a generació hem d’exigir a aquells que ho poden fer que reaccionin.

Quines són les mesures que s’han de prendre?

Guillermo Chirino: La primera mesura seria declarar l’Estat d’emergència climàtica. Ara mateix ens concentrem en posar el debat de la crisi climàtica al centre de l’agenda política i mediàtica. Després cada localitat ha de plantejar mesures concretes per combatre el canvi climàtic. Nosaltres som l’última generació que té a les seves mans arreglar la crisi climàtica. SI no ho fem nosaltres, ja no hi haurà més generacions que ho podran fer.

EA: Ara que hi ha eleccions municipals, europees i estatals volem que sigui un requisit que el programa hi hagi una acció ambiental clara. Que deixi de ser un tema lateral.

GC: No volem inventar la roda. Ja tenim tots els fets científics, totes les dades i totes les proves. L’únic que falta és la voluntat política.

Com va sorgir la idea d’organitzar la vaga pel clima a Barcelona?

EC: Els estudiants universitaris ens vam conèixer a partir de la Marxa pel Clima del 10 de novembre. A partir d’aquí ens vam començar a reunir i vam veure que la tendència internacional era fer vagues pel clima amb la tendència internacional dels Fridays for Future. Vam decidir fer una reunió de preparació i se’ns van afegir un grup d’estudiants d’instituts que s’estaven començant a organitzar. Arran d’aquí ens vam conèixer tots, vam començar a organitzar comissions… i així fins divendres 22 de febrer que vam fer la primera concentració amb unes 200 persones.

Guillermo Chirino Imatge: Joana Bregolat

El grup d’estudiants d’institut per què van començar-se a organitzar-se o quines eren les seves motivacions?

EA: Va ser una primera noia que tenia un parell de companyes a classe que estaven indignades i van fer un grup de Whats App I una crida per Instagram. A partir d’amics d’amics van anar afegint gent de diferents instituts i van fer un parell de reunions.

GC: Van seguir per xarxes socials a la Greta i els Fridays For Future internacionals. A través de les xarxes socials també ha anat creixent. Quan vam fer la primera assemblea oberta només al seu grup ja eren 40 persones.

En aquest cas les xarxes socials estan servint perquè adolescents es conscienciïn d’una qüestió política i global. A més, amb cert rigor, cercant informació, sent crítics…

GC: Als mitjans de comunicació els crida molt l’atenció veure gent tan jove, tan organitzada i tan formada. Per això, està tenint més repercussió. Fer servir com a vehicle principal les xarxes socials és molt inteligant perquè el públic a qui va dirigida la vaga s’informa a través d’Instagram o Twitter per àmplia majoria. És molt perillós normalment organitzar-se a través de les xarxes, però en aquest cas concret són persones tan joves que potser és l’única manera d’arribar-hi.

EA: Pel carrer van mirant el mòbil no els cartells de les parets (riu).

Ha sigut un procés accelerat. Com valoreu les primeres concentracions?

GC: Col·lectivament de manera molt positiva. Va anar millor del que esperàvem. Ens havíem reunit menys d’una setmana abans de la primera concentració! La idea és convocar cada divendres d’aquí al 15 de març, menys el 8 de març per respectar la vaga feminista.

Ja estem patint els efectes del canvi climàtic. Per exemple, els migrants climàtics són una realitat.

Just abans de la Marxa pel clima del novembre va sortir l’informe de l’IPCC que no deixa lloc a dubtes i que proposa també algunes mesures de reducció de CO2. Greta Thunberg deia que el 2078 tindrà 75 anys. La generació que s’està aturant als Instituts és la primera generació que viurà directament l’impacte de la crisi climàtica durant la seva vida?

EA: Ja estem patint els efectes del canvi climàtic. Per exemple, els migrants climàtics són una realitat. No porten una etiqueta, però és cert que hi ha sequeres, problemes d’accés a l’aigua potable i això fa que la gent migri més. O problemes de contaminació a les ciutats. Els col·legis on hi ha més concentració de CO2 tenen pitjor rendiment escolar. Hi ha conseqüències però no les relacionem amb els nostres hàbits de consum o amb el canvi climàtic, però hi són.

GC: A més, l’estudi de l’IPCC parla de què falten 12 anys perquè comenci l’extinció parcial dels èssers humans…

A vegades el llenguatge científic pot paralitzar o generar impotència a la gent menys habituada. Per exemple, parlar de sexta extinció de les espècies. Com es pot combatre aquesta sensació de no “puc fer res perquè és massa gran per mi”?

GC: Falta pressionar i pressionar perquè hi hagi voluntat política. Pot sonar aclaparador però és que ho és. Per això necessitem mesures urgents.

EA: Està clar que els polítics són els que poden regular les empreses que són les que més contaminen, però la ciutadania s’ha de conscienciar. Amb les mobilitzacions hem d’estrènyer a les institucions i també és una crida pública a aquest tema de veritat ens indigni.

Estrella Claramunt Imatge: Joana Bregolat

Alguns ajuntaments han començat a introduir algunes mesures com per exemple restriccions de circulació dies d’alta contaminació o de cotxes antics. Són mesures insuficients i que només impliquen un canvi en la comoditat de no anar a tot arreu en cotxe. Tot i això aixequen polèmica i reben força crítiques. Sembla que les prioritats estiguin invertides.

GC: Clar, el mercat farà el possible perquè aquestes mesures siguin impopulars. No els hi interessa que deixem d’anar en cotxe o que canviem els hàbits de consum. Però, ho hem de fer. Els polítics han d’entendre que cal prendre mesures no populars.

EA: Quin sentit té el nostre confort per demà si demà passat perilla la nostra existència? És necessari mirar amb més perspectiva.

De vegades aquestes mesures de mobilitat o alimentaries: per exemple, la peatonalització poden ser rebudes amb rebuig perquè són un xoc amb el teu estil de vida, però a la llarga milloren la qualitat de vida i la gent s’hi acaba acostumant.

EA: Si mirem la peatonalització d’alguns carrers de Barcelona és que són un èxit evident. Al cap d’una setmana ja veus nens corrent, jugant a la pilota, la gent relacionant-se… L’ecologisme i les polítiques ecologistes s’han d’aprofitar com una oportunitat de revolució social. És una oportunitat de replantejar la ciutat i les nostres vides. El que va aferrat amb l’ecologisme, real, és la idea de decreixement. És a dir, aquest sistema està col·lapsant el planeta. D’alguna manera s’hauran de donar alternatives. Per què no aprofitem aquesta oportunitat perquè sigui més just el nou repartiment que es faci dels recursos?

De fet aquest decreixement material es pot combinar amb el creixement d’altres esferes com poden ser les cures, l’ensenyament, la sanitat… Si tens més temps lliure i tens millors serveis tens millor qualitat de vida encara que no puguis tenir un smartphone nou cada any?

EA i GC: Exactament.

De quina es pot combatre l’absorció per part del mercat de la preocupació pel canvi climàtic? Canviar de comprar al Mercadona a comprar al Veritas no sembla gaire transformador. Quines mesures es poden posar al centre que siguin més difícils d’entomar pel sistema?

GC: El que plantegem com a moviment estudiantil és que si les mesures dins del sistema no serveixen perquè s’han tractat d’aplicar i no funcionen cal canviar de sistema. Decreixement i redistribució. Com aconseguim canviar el sistema? El primer que necessitem com a societat per enfrontar-nos a una crisi és ser conscients que hi ha una crisi. Avui en dia encara hi ha gent que no té al cap la crisi climàtica com una crisi real. Estic segur que si la gent fos conscient de l’emergència climàtica actual i entengués que les solucions aplicades pel sistema com el creixement verd no funcionen…

«Aquest sistema està col·lapsant el planeta. Per què no aprofitem aquesta oportunitat perquè sigui més just el nou repartiment que es faci dels recursos?»

O fins i tot les solucions tecnològiques que s’estan posant sobre la taula per combatre el canvi climàtic com la geoenginyeria o la retirada d’emissions.

EA: La gent que ens hem posat a organitzar la vaga volem donar alternatives concretes. Realment per conscienciar la gent s’han de tenir les dades d’avui que s’ignoren com si no fossin evidències. És més útil per conscienciar parlar de com ens afecta directament en els nostres cossos i en les nostres vides que dels óssos polars que mai hem vist. Parlar de la salut humana, de la ciutat de coses properes, potser més efectiu que el típic missatge ecologista que ens sembla abstracte o llunyà.

GC: Es tracta de posar la vida al centre de tot debat polític i mediàtic i construir al voltant de la vida.

Per acabar, hi ha una altra onada de mobilització protagonitzada per joves que s’assembla en algunes qüestions al que estem parlant: el feminisme. Noies d’institut que s’han indignat, han decidit organtizar-se i apareixen com a grups a les manifestacions. Quins vincles poden teixir aquestes dues mobilitzacions?

GC: Ecologisme i feminisme entenen que els éssers humans som éssers interdependents i ecodependents. Ens necessitem els uns als altres i necessitem també la naturalesa. Són moviments que ens afecten directament al nostre cos i permet que sigui més proper per la gent jove.
EA: Hem de ser una onada com a mínim igual que la del feminisme. Els dos discursos es poden entendre com un tot. La gent que és feminista perfectament es pot sumar a la vaga pel clima. També és una lluita global i tenen moltes connexions.

GC: Quan vam fer la primera assemblea oberta l’amplia majoria eren noies amb molta diferència. Em sembla que no és casualitat

És una situació recurrent. Per exemple, a Amèrica Llatina els moviments indígenes per la terra o contra l’extractivisme moltes vegades estan protagonitzats per dones perquè són les que veuen directament en el dia a dia els impactes que té en fer-se càrrec majoritàriament de la vida quotidiana.

GC: Desgraciadament les cures continuen recaient en les dones. Per això, és obvi que tant els problemes ecològics com les desigualtats socials afecten més les dones. Per aquest motiu l’ecofeminisme planteja un canvi de sistema.

EA: Generacionalment és molt esperançador com a noia haver-te mobilitzat pel 8 de març. Sortir al carrer amb molta més gent, veure que no estàs sola, que hi ha molta gent que vol el mateix que tu. Aquesta gent que s’ha mobilitzat pel 8M està agafant-li gust a aquestes lluites tan globals i que, per dir-ho d’alguna manera tens raó sí o sí, que em diràs que estàs en contra de salvar el planeta?

GC: Som una generació que ha crescut en un món globalitzat i ens interpel·len directament les lluites feministes, LGTBI, antiracistes o ecologistes perquè tenim dades internacionals. Som una generació disposada a canviar-ho tot i que no pararem fins a aconseguir-ho.

Escrito por:

Joana Bregolat
Investigadora, activista ecofeminista y militante de Anticapitalistes.
Comparte: