El moviment feminista de Mallorca i l’associació Brilla Balears es concentren en repulsa de les violències sexuals aquest passat dilluns 8 de juliol de 2019, a Palma, Manacor, Cala Raja i Son Servera.

Toni Sánchez-Tirado | Volem expressar la nostra repulsa més rotunda a les violències masclistes, en concret, a les violències sexuals i a la (in)justícia patriarcal. El moviment feminista no pot quedar de mans plegades davant dels fets esdevinguts durant els darrers dies: una violació en grup a Cala Rajada, una violació múltiple al Somorrostro i una altra al Port Olímpic de Barcelona. I tot en menys de 24 hores. 

El moviment feminista tampoc pot quedar aturat davant la primera jornada del judici a set homes acusats de violar en grup una menor de 14 anys a Manresa, el 26 d’octubre de 2016. La Fiscalia qualifica els fets d’abús sexual i no d’agressió, perquè considera que l’al·lota no va oposar resistència.

Aquesta qualificació dels fets arriba després de la darrera sentència per la violació múltiple dels Sanfermins de 2016. El Tribunal Suprem explicita la condemna de 15 anys per a cadascun dels cinc homes per un delicte continuat de violació, en entendre que la presència de diversos individus concertats per atacar sexualment una dona és ja intimidació. També considera -tal i com recull el Protocol d’Istanbul- que el consentiment “ha de manifestar-se de forma expressa o deduir-se clarament de les circumstàncies que envolten el fets”; fent palès el clam feminista que “només sí és sí”.

Per això, reivindicam un sistema de convivència on les dones siguem lliures i sobiranes per decidir sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat.

Les agressions sexuals, múltiples o individuals, són una violació dels Drets Humans de les dones i una realitat quotidiana i estructural amb una càrrega intimidatòria i violenta per si mateixes. Des del moviment feminista pensam que no són prou rebutjades i que les víctimes no són protegides com cal.

Alhora exigim que el sistema judicial incorpori la perspectiva de gènere i les línies d’actuació fixades pel Protocol d’Istanbul, la norma internacional de referència en violències masclistes ratificada per l’Estat espanyol. És a dir, que no s’atenuï el delicte qüestionant els relats ni menyspreant la dignitat de les víctimes i que s’assumeixi la definició que se’n fa del consentiment i de la intimidació. Al mateix temps, exigim una llei integral que contempli tot l’espectre de violències masclistes i que es doti de més eines i formació específica als operadors jurídics per respondre a les necessitats reals de les dones. En aquest sentit, volem recordar que, d’acord amb el Protocol d’Istanbul ratificat per l’Estat espanyol, els estats tenen l’obligació d’actuar en els casos de violències masclistes protegint la víctima i reparant-ne el dany i que, en cas contrari, n’esdevenen responsables.

Finalment, exigim polítiques públiques d’educació sexual i afectiva que acabin amb la cultura de la violació, l’amor romàntic i la cosificació de les dones, base de les violències sexuals. També demanam la implicació de tots els agents socials en la lluita contra les violències masclistes de qualsevol tipologia: sistema judicial, mitjans de comunicació, escola, societat civil, etc.

Prou violacions!
Prou violència sexual!
Prou violències masclistes!
Prou impunitat!