Pep Juárez | El col·lectiu de dones cambreres de pis, les Kellys, han culminat dos dies de vaga a Eivissa i Formentera, els dies 24 i 25 d’agost. Ha estat una lluita contra corrent, però la seva força i determinació per denunciar la insuportable explotació que pateixen, per part de la indústria hotelera, i la justesa de les seves reivindicacions, han provocat una autèntica ona expansiva.

Una tercera part de les 6000 cambreres de pis que treballen a les Illes Pitiüses han secundat l’aturada, segons dades de la CGT, únic sindicat que ha donat suport a la lluita. Però més enllà de percentatges de participació, la vaga ha trencat el silenci de molts mitjans de comunicació, el desdeny dels sindicats del règim i l’actitud especialment hostil d’una patronal hotelera que s’ha vist retratada, en conèixer les infames condicions laborals a les que sotmet a aquest col·lectiu de treballadores.

Així, les demandes de les Kellys que són el reconeixement de les seves patologies com a malalties laborals, la limitació de les càrregues de treball diàries -augmentades insuportablement en els últims temps – i la jubilació efectiva als 60 anys s’han sentit amb força en els hotels i en els carrers d’Eivissa, Sant Antoni, Santa Eulària, i en les manifestacions de solidaritat en Formentera i Mallorca.

La vaga de les Kellys pot i ha de suposar un punt d’inflexió que destapi definitivament les condicions d’explotació laboral en una indústria turística depredadora, que fa temps que parasita el conjunt de la societat balear en règim de monocultiu, i que està darrere de lleis i altres decisions institucionals, com una mena de govern a l’ombra. I és en aquest context, on la solidaritat amb la lluita de les Kellys ens reforça a totes i tots.

Versió en castellà: