Redacció Poder Popular | La fàbrica del Besòs de l’empresa Miquel i Costas SA s’ha convertit, des del juliol, en escenari d’un conflicte laboral. Amb vagues i mobilitzacions els treballadors responen al despotisme de l’empresa i denuncien que incompleix pactes i el conveni laboral. Encara que el nom Miquel i Costas no és tan conegut, aquesta empresa sí que és públicament notòria perquè produeix el paper de fumar Smoking.
El passat 11 d’octubre, uns 40 treballadors de l’empresa Miquel i Costas es van concentrar a les portes de les oficines centrals de l’empresa, al carrer Tuset de Barcelona, per protestar contra la continuada vulneració de drets que ha estat portant a terme la direcció. Durant la concentració Poder Popular vam tenir l’oportunitat de conversar amb alguns treballadors com el Leo i l’Antonio, aquest últim president del comitè d’empresa i ara president del comitè de vaga, sobre l’evolució del conflicte i en quin punt es trobava en aquell moment.
L’empresa inicia el conflicte
Des de fa uns anys, l’empresa ha anat vulnerant pactes amb la plantilla i realitzant modificacions en els contractes de les noves incorporacions. Per exemple, l’afegit de clàusules addicionals, que acaben generant una doble escala salarial.
Arran d’haver fet un seguiment dels contractes i les nòmines de diferents companys es van identificar els conceptes que s’estaven deixant de pagar i com la direcció havia anat, des del 2014, aplicant de mica en mica modificacions que s’han vist incrementades amb el temps.
Segons l’Antonio: “Entre un trabajador de nueva contratación y uno antiguo, se puede llegar a unos 5.000€ o 6.000€ de diferencia salarial anual. Se ha dejado de pagar unilateralmente, sin informar ni llegar a acuerdos con el comité, ni una negociación colectiva ni nada, simplemente aplicando la fuerza de contratar a las nuevas incorporaciones.”
Punt d’inflexió: solidaritat de classe i vaga
El març passat, l’empresa va voler aplicar una modificació substancial col·lectiva que implicava l’establiment de nous sistemes de treball i de retribució. Davant la negativa del comitè, la direcció l’ha anat aplicant igualment, però de forma individual.
“En julio, a tres personas del departamento de impresión y luego a unas cuantas de manipulados, le aplicaron una modificación sustancial en las cuales durante una semana al mes, durante todo lo que quedaba de año, le iban a pasar a un departamento donde la empresa decía que no se recibía ningún complemento. Tras esto hicimos una asamblea y los trabajadores lo vieron claro”, ens va explicar l’Antonio.
Tot i que en aparença els perjudicis de les modificacions afecten més a les noves incorporacions, l’Antonio impugnava aquesta idea: “al final ese es el error y lo que la empresa quiere que creamos, que sólo afecta a los nuevos. La empresa quiere implantar sistemas de trabajo donde desaparezcan unos complementos. Cualquier miembro de la plantilla puede ser destinado en ese puesto en cualquier momento por lo que todos podemos ser afectados”
És així que, des del juliol, els treballadors han fet vaga tots els dimecres, durant 4 hores per torn i amb una participació del 100% de producció assenyalant com a clau d’èxit la unitat de la plantilla i la unitat sindical que s’ha produït entre els tres sindicats amb representació en el comitè d’empresa que són CGT, CCOO i UGT.
Pel que fa a la resta de plantes que l’empresa té en altres ubicacions, tot i que les plantilles encara no han realitzat cap acció, també han mostrat predisposició i no es descarta que també responguin, ja que la vulneració de pactes i conveni no és exclusiva de la planta del Besòs sino que hi ha constància que es dona també a la resta.
“Creemos que es justa nuestra reivindicación y no vamos a parar hasta que lo consigamos”
A partir del la 9ª aturada i vist l’empenta i perseverància de la plantilla, l’empresa va decidir asseure’s i parlar en el marc d’una sèrie de reunions. Aquestes però, van estar marcades per propostes ambigües i per sota de mínims així com per faltes de respecte i una actitud arrogant per part de la direcció que van obligar al comitè de vaga a aixecar-se de la taula de negociacions.
Quan els hi preguntem què passarà ara o què esperen de l’empresa el Leo contesta “La pelota la tienen en su tejado. Esperamos respuestas por su parte”.
Asseguren tenir clar que un cop iniciat el conflicte, no pararan. Són conscients del que comporta salarialment aquesta vaga, però continuaran aturant la planta cada dimecres. Com ens conclou l’Antonio: “Creemos que es justa nuestra reivindicación y no vamos a parar hasta que lo consigamos”.